Katsugen i Yuki

Katsugen

Katsugen Undō significa “moviment regulador, coordinació de la CVP”. La paraula “undō” vol dir “moviment”, però quan fem esment a la pràctica, habitualment ho simplifiquem dient només “katsugen”.

Fer katsugen és deixar-se moure espontàniament, sentint com la CVP vol coordinar-se. Així, s’estableix un diàleg espontani entre conscient i no conscient, voluntari i involuntari, “jo vestit” i “jo espontani”… deixant de banda cap pretensió de corregir res o de fer res en especial, senzillament seguir el que es va manifestant dins del moviment.

Hi ha formes diverses per induir la pràctica, però un cop hi entrem, ens anem deixant moure de manera natural des de l’impuls de l’eix (columna). La pròpia inèrcia del moviment ens permet sentir quines parts dificulten la coordinació global de l’organisme i ens priven de moure’ns amb més flexibilitat. Instintivament el cos va trobant la manera de recuperar moviment allà on l’energia vital té tendència a quedar estancada.

Aquesta actitud d’escolta i de deixar-se sorprendre en el moviment, activa una expressió pròpia i diferent segons cada persona i el seu moment. Creativitat espontània fruit de la riquesa del món intern que hi ha en cadascun de nosaltres.

Practicar katsugen ens porta a la sensació que, subtilment, recuperem una part de nosaltres que ens permet percebre’ns des del nostre estat real i la seva necessitat de reajustar-se.

L’organisme està preparat per autorregular-se i si li donem un espai perquè s’expressi, disposa de recursos propis per recuperar-se de situacions habituals que provoquen nerviosisme, angoixa, mal humor, mal de cap, desgana o menjar compulsiu, pedres de ronyó, contrarietats que semblen insostenibles, etc.

Yuki

La paraula Yuki significa “comunicació del Ki, de l’energia vital”. La seva pràctica, igual que la del katsugen, parteix de l’observació del moviment espontàni, però portant l’atenció a les mans. Podem practicar yuki amb nosaltres mateixos, en parelles o en grup.

Yuki és el gest instintiu de posar les mans a qualsevol part del cos i permetre’ns sentir-hi el moviment de la vida, que es pot captar mitjançant la respiració, la temperatura, la consistència dels teixits, etc.

La presència de les mans ens ajuda a prendre consciència de l’estat del lloc on són. Percebre aquest estat genera la necessitat interna que, si cal, hi augmenti el marge de moviment, cosa que alhora repercuteix en el conjunt de la CVP.

Una predisposició lliure d’intenció d’aconseguir res especial, entrena i recupera la sensibilitat natural de les mans, de les zones on aquestes ens dirigeixen l’atenció o de les que hi estan directament relacionades.

Hi ha temes diversos que es poden tenir en compte a través de la pràctica. Ens iniciem amb la percepció bàsica de les mans i, sense perdre de vista aquesta actitud d’escolta, amb el temps podem anar-nos sensibilitzant cap a temes d’atenció i observació en base a la lògica de l’estructura del moviment espontàni (tema de l’Osei).

Hi ha zones vitals en el nostre cos on fer-hi yuki pot afavorir l’amplitud respiratòria i facilitar la inducció al katsugen (Ex: punts/zones del cap, connexió cap-coll i coll-tronc, panxa, pelvis, zones de l’esquena i espais intervertebrals, extremitats, etc).

Tant el katsugen com el yuki són moviments instintius i com a tals, no els dirigim ni se’ls pot considerar com a tècniques que ens ensenyen maneres de fer. Cada persona va sentint-se a si mateixa i als altres des del seu moment, la seva tensió excessiva i la necessitat natural de reajustar-la, per tant, l’aprenentatge és constant i d’acord amb el procés vital de cadascú.