| L'activitat autònoma i natural de l'ésser humà conforma “el jo espontani “: unitat d'organisme i psique que neix de les seves cèl.lules. Pensem, sentim o imaginem espontàniament pel fet de estar vius, la qual cosa es diferencia de fer-ho de manera voluntària o condicionada. El “jo espontani” es distingeix del “jo vestit” o “psique vestida” en què aquest no té una relació directa amb l’organisme, sinó que es va formant externament, per la influència de l’entorn sociocultural que viu la persona al llarg de la seva vida. Ambdós son necessaris, essent fonamental que hi hagi una interacció fluida entre ells. El seitai posa l’ èmfasi en l’estudi del “jo espontani”, atès el desconeixement sobre la seva manifestació. EL JO ESPONTANI Estructura i organització de l’activitat de la vida en l’organisme-psique humana
LA CVP
Katsumi Mamine ha creat aquestes sigles (crani-vèrtebres-pelvis) per designar la “part principal i rectora de l’organisme, ja que fins ara no hi havia un concepte que la representés. No es tracta només de l'estructura òssia, sinó que fa referència al que es coneix com a cap i tronc, amb la diferència que no és el cap qui mana sobre la resta, sinó que el conjunt de la CVP i la interrelació entre els seus components, és el que regeix la vida de l'organisme. La CVP està estructurada en cinc cavitats orgàniques: cavitat cranial i pelviana (a l’extrem superior i inferior de l’eix que forma la columna) i les cavitats pectoral, digestiva i urinària (entorn a l’eix). La CVP mobilitza i articula adequadament les extremitats (braços i cames), però aquestes no son vitals: si seccionéssim la CVP a qualsevol alçada es produiria la mort, en canvi es podria viure sense les extremitats i no s’ afectarien bàsicament les funcions vitals. LA COORDINACIÓ CVP La vida és moviment constant. Juntament amb el moviment respiratori pecto-ventral, la CVP realitza un moviment autònom que coordina totes les seves parts (i articula les extremitats). Així s’activen i realitzen, alhora, les funcions energètiques, orgàniques i psíquiques. Quan la coordinació CVP és fluida, la respiració és profunda i la persona viu i s’expressa amb tota la seva capacitat. No obstant això, l'excés de tensió (TPE) dificulta i fins i tot bloqueja aquesta coordinació. ELS CINC MOVIMENTS + / - Existeixen cinc possibles moviments: vertical, frontal, lateral, rotatori i central; o bé, una combinació entre ells. El moviment autònom de coordinació que realitza la CVP, és el resultat de l’actuació conjunta i interdependent d’aquests cinc moviments, regulats en +/-. La fase de tensió (+) activa i mobilitza la CVP en les cinc direccions i la distensió (-) la relaxa. Quan l’alternança + i - es dona amb fluïdesa i amplitud la vida funciona. L’organisme realitza els cinc moviments d’una manera molt concreta: VERTICAL: Es manifesta amb un moviment ascendent (i descendent en la distensió). S’activa des del cap (cavitat cranial). És quiet i silenciós. FRONTAL: S’expressa amb un moviment unidireccional cap endavant ( i endarrere en la distensió). S’ activa des de les espatlles i el pit (cavitat pectoral). És dinàmic i ràpid. LATERAL: Es tensa amb un moviment cap a la dreta o l’esquerra (i destensa en la direcció contrària). S’activa des de l’abdomen (cavitat digestiva). És suau i delicat. ROTATORI: Realitza un moviment de torsió, espiral (i relaxa descargolant-se). S’activa des de la cintura (cavitat urinària). És fort i resistent. CENTRAL: Es manifesta amb un moviment multidireccional cap el seu interior (i es relaxa cap a l’exterior). S’activa des de la pelvis (cavitat pelviana). És silenciós i compacte (dens). Els moviments vertical i central són poc visibles donada la seva naturalesa estàtica i medul·lar, a diferencia dels moviments frontal, lateral i rotatori que són dinàmics i perifèrics. És evident que aquests moviments es poden fer voluntàriament, però aquí ens referim a com s’activen internament de manera espontània. Podem sentir-los i observar-los en nosaltres mateixos i en els altres. L’ OSEI Cadascun dels cinc moviments està íntimament relacionat amb una determinada funció energètica, biològica i psíquica. Aquesta activitat conjunta constitueix l’OSEI. Mitjançant l’Osei, els éssers vius tenen la capacitat de reaccionar a tota mena d’estímuls, aconseguint un equilibri vital i adaptant-se al seu entorn. Així doncs, hi ha cinc Oseis regulades en + / - que conformen l' Estructura del Moviment Espontani, descoberta per Noguchi i que anomenem Esquema Osei:
LA
TENSIÓ PARCIAL EXCESSIVA: TPE
La vida és alternança entre tensió i distensió (concentració i dispersió energètica). La energia vital s'activa i ens tensa de forma natural (Tensió Autógena), impulsant el Desig de la Vida: actuar, menjar, estimar, comprendre… En la mesura que aquest Desig se satisfà, ens distensem. No obstant això, és molt comú en l'ésser humà que aquest joc no es doni amb prou amplitud i fluïdesa. La inhibició del Desig crea l'estancament de la TA (Tensió Autógena), constituint la principal causa interna de la pèrdua de la salut. La TA es genera, principalment, en zones concretes de l'organisme, diferents segons la naturalesa de cada individu. Quan la TA es bloqueja, es produeix Tensió Parcial Excessiva (TPE) en aquestes zones, amb la perduda de flexibilitat dels teixits afectats. El grau de TPE fa que apareguin estats més o menys greus, que queden reflectits en la columna i afecten a la coordinació de la CVP. Aquesta coordinació també es pot veure alterada per causes externes: un cop o accident, impactes psíquics (la mort sobtada d’un ser estimat…), agents patògens, desgast de certs teixits per la seva excessiva utilització (dits del pianista, afonia del mestre, colze del tennista ...); no obstant això, l'origen principal de la TPE esta en l'excessiu distanciament entre el "jo espontani" i el "jo vestit”, ja que així perdem contacte amb el Desig profund i no sentim la TPE ni el desig de relaxar-la. Tant les pràctiques del katsugen i el yuki com la comprensió del Seitai, ens permeten recuperar el dialeg interior (físic-psíquic) entre la nostra "ment vestida" i el "jo espontani". Aquest procés ajudarà a resoldre la TPE, fet decisiu per a la nostra salut i benestar. Atès que la TPE apareix on s'ha acumulat tensió, aquesta afectarà alguna de les dinàmiques de l’Osei que hi està més relacionada i provocarà diferents tipus de reaccions: . TPE VERTICAL: excés de cavil·lació, èczemes cutanis, picor de la pell, herpes zoster, etc . TPE FRONTAL: precipitació, acció constant que no té aturador, ansietat permanent, tos, bronquitis, pulmonía, etc . TPE LATERAL: migranyes, problemes digestius, gastritis, úlcera d'estómac, diarrea o restrenyiment, arítmia o taquicàrdia, anorèxia-bulímia, hepatitis, depressió o eufòria, etc . TPE ROTATÒRIA: tossuderia insistent, otitis, cistitis, amigdalitis, insuficiència renal, etc . TPE CENTRAL: angoixa, claustrofòbia, pors u obsessions aclaparants, excessiva dispersió, menstruacions doloroses, impotència, etc Molts dels estats esmentats, igual que els refredats, la febre, la grip,… són reaccions naturals quan acumulem TPE. Segons com aquests es desenvolupin, poden ajudar al fet que els teixits afectats recuperin la seva elasticitat natural. Tant el katsugen, com el yuki, com la comprensió del seitai, acompanyen i faciliten aquests processos cap a la salut. L'Estudi Seitai de Barcelona i Reus treballen, tant individualment com en grup, l'aprenentatge i l'observació de l'Osei en cada un de nosaltres. 
| |||||||||||||||||||||